Semiòtica a l’Arxiu: Tradició vs. Modernitat

Joaquim Graupera Graupera (Mataró, 1963) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (Promoció 1981-1986). Després de fer el curs de Doctorat “Art i quotidianitat” (1994-96) en el departament d’Història de l’Art va obtenir el títol de Llicenciat en Grau en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (1998) amb la tesi de llicenciatura «L’arquitectura preromànica i romànica en el Baix Maresme». L’any 2004 va assolir el Diploma d’Estudis Avançats (DEA) d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona amb la qualificació d’Excel·lent. Finalment es va doctorar en història de l’art per la Universitat de Barcelona l’any 2012, amb la tesi doctoral «L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona» dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran.

Ha treballat com professor associat al Departament d’Història de l’Art (Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història) impartint la matèria “Art de les civilitzacions antigues” el curs 2013-2014 i i 2016-2017. També ha impartit docència en els cursos “Arquitectura i formes artístiques medievals: ús i funció II” (2008); “L’artista Medieval I” (2014) i “L’artista Medieval II” (2015) en el marc de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida a la Seu d’Urgell. Des de 1989 treballa com a docent de l’àrea de ciències socials a l’Escola Pia Balmes de Barcelona, on també ha exercit les funcions de tutor de diferents promocions de BUP, COU, ESO i Batxillerat i les funcions de Cap de Departament de Ciències Socials i Director Pedagògic de Batxillerat (2003-2005).

En el terreny de la recerca, s’ha especialitzat en l’àmbit del patrimoni artístic medieval, especialment de la comarca del Maresme, tema sobre el qual ha publicat diverses monografies; L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I) (Argentona: La comarcal Edicions, 2001); L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II) (Argentona : La comarcal Edicions, 2003); La família Desplà – Gralla com a promotors d’art. Treball premiat per la Beca de Recerca Local d’Alella 2012. (Argentona: La comarcal ed., 2016) i juntament amb el fotògraf Anton Briansó, El Maresme. (Col. Catalunya Medieval – Els pobles medievals de Barcelona). (El Vendrell: March Editor, 2007).

Ha participat en diferents congressos nacionals i internacionals, cursos i seminaris i ha publicat diversos opuscles i articles sobre tot en l’àmbit de la història i el patrimoni. També col·labora des del 2007 amb el programa de ràdio “El Racó”, amb l’objectiu de difondre la història i el patrimoni local a Mataró Ràdio (89.3 fm).

Ha col·laborat en diverses entitats de l’àmbit local. Ha estat co-fundador del Grup d’Història del Casal de Mataró, on ha desenvolupat diversos càrrecs a la junta directiva des dels inicis fins l’any 2012 creant la Secció d’Estudis Medievals i dirigint les Jornades de Història i Arqueologia del Maresme. Actualment és director del simposi bianual “IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval” organitzat conjuntament amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. També ha estat membre del Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu Comarcal del Maresme (1982-1989); membre de l’equip del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (1982-1987) i soci fundador i vocal de l’associació Amics de Puig i Cadafalch (2012-2014). Des del 2009, ha format part de la junta d’Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, com a secretari i vocal.

Ha obtingut diferents premis com el Premi CIRIT per fomentar l’esperit científic del Jovent 2002, per la co-direcció del treball de recerca de Batxillerat de l’alumne de l’E.P. Balmes de Barcelona Marina Nogué i Pich «L’excavació arqueològica, teoria i pràctica» juntament amb Joaquim Gratacòs i Pérez. Va ser finalista com a integrant de l’equip del programa “El Racó” de Mataró Ràdio de la 23 edició del Premi Rosalia Rovira (Granollers, 2008), en l’apartat B dedicat a un programa de producció pròpia emès per una ràdio municipal d’una població superior als 15.000 habitants. També va obtenir el II Premi Blocs del Maresme, ”Millor Bloc de societat” pel bloc “Maresme Medieval” atorgat el 24 d’octubre de 2009 a l’Auditori de Can Comas de Pineda de Mar pel Diari Maresme i la 1 edició de la “Beca de Recerca local d’Alella” pel treball «Els Desplà com a promotors d’art» (Alella, 2011).

Daniel Piñol Alabart (Riba-roja d’Ebre, 1968). Doctor en Història per la Universitat Rovira i Virgili, professor a la Universitat de Barcelona, a la Facultat d’Història de l’Església “Antoni Gaudí” i al Corso Europeo di Cultura Medievale a Roma. La principal línia de recerca és la Història del notariat català, sobre la que té nombroses publicacions i participacions en congressos nacionals i internacionals. Actualment dirigeix un projecte sobre el notariat medieval als països mediterranis, integrat per investigadors i investigadores de diverses universitats i centres de recerca, tan nacionals com estrangers. És investigador del projecte Index d’indexació dels protocols notarials de Barcelona (segles xiii-xv). Co-dirigeix la col·lecció de textos d’arxiu Scripta & Imagines. Dirigeix la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. És membre del Comitè Científic de la revista Studi di Storia Medievale e Diplomatica i membre del Comitè Científic de la xarxa de recerca Notariorum Itinera.

Francesc de Ribot, dissenyador gràfic, graduat per Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB), compagina la seva labor professional de consultoria d’identitat visual de marca, amb la activitat docent i de recerca.

En l’àmbit professional té més de 25 anys d’experiència en la consultoria de disseny gràfic en els sectors de serveis i de gran consum. En l’àmbit acadèmic, ha estat professor en diverses escoles. Actualment, a Elisava exerceix de cap de l’àrea de Gràfic, professor del Grau en disseny i professor del Màster de Packaging. En l’àmbit de la recerca, és doctor per la Universitat de Southampton, en un projecte que avalua els comportaments mimètics de la identitat visual corporativa de productes, empreses i institucions.

Arxiver i director de l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM); professor a la Facultat Antoni Gaudí, director de la Revista Singladures i coordinador de les publicacions de l’ACM, membre del consell de redacció d’Analecta Sacra Tarraconensia i director del Grup de Recerca d’Arxius de l’Església de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià. En solitari és autor de Crònica d’un rectorat, L’Abans de Vilassar de Mar, 1001 curiositats del Maresme, Els resistents catalans, Patriotes i El Maresme desaparegut. Amb altres autors ha publicat: Mataró Barroc, Any Puig i Cadafalch, El mas Jordà de Santa Susanna, Els Vallmajor de Dosrius, L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, Autobiografia de Mataró, La producció vidriera al Maresme. Els llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819), L’Abans de Mataró 1965-1992, Maresme Yeyé, Acudits amb Història i Barcelona – Mataró 1848, El primer ferrocarril de la Península.

Lourdes Soriano Robles és doctora en Filologia Romànica (2000) i llicenciada en Filologia Anglogermànica-Anglès (1995). Ha estat vinculada al Departament de Filologia Romànica de la UB des del 1995 a través d’ajuts a la recerca (pre i postdoctorals) i com a professora associada (2002-2005) i lectora (2005-2008). Des del 2008 és professora titular de l’ara Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica i investigadora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB. Formada en codicologia i crítica textual sota la direcció del Dr. Vicenç Beltran i de la Dra. Gemma Avenoza†, en la seva tesi doctoral es va ocupar dels testimonis fragmentaris hispànics del Tristan en prose i la seva transmissió textual, tema sobre el qual ha publicat un llibre (Livro de Tristan, Roma, 2006), així com de la tradició fragmentària de la matèria artúrica hispànica en diversos articles en revistes especialitzades i estudis de conjunt. Ha participat en col·loquis internacionals com a ponent convidada centrats en l’estudi d’aquesta temàtica (Univ. Oporto 2011, Univ. Cambridge 2014). Les seves investigacions sobre literatura artúrica, la van portar a estudiar la biografia que del llegendari monarca s’insereix en la traducció castellana de la Crònica d’Anglaterra amb el fruit dels temps (ca. 1504-1509) de Rodrigo, patrocinada per Catalina d’Aragó, reina d’Anglaterra. Prepara, actualment, juntament amb Antonio Contreras (UAB), l’edició crítica de la crònica, sobre la qual han publicat diversos articles dedicats a les fonts utilitzades pel traductor castellà.

La línia principal d’investigació de Soriano, no obstant això, es relaciona amb el projecte d’investigació BITECA (Bibliografia de Textos Catalans Antics), del qual és membre des de 1995 i del qual actualment és codirectora al costat del Dr. Beltran. BITECA és una de les base de dades bio-bibliogràfica, aquesta dedicada a la literatura catalana medieval, que forma part de Philobiblon, projecte pioner en HD sobre textos romanços escrits a la península Ibèrica a l’Edat Mitjana i inicis de l’Edat Moderna, coordinat per Charles B. Faulhaber (University of California at Berkeley). Ha publicat al costat d’altres membres del grup d’investigació BITECA diversos treballs dedicats a l’edició de testimonis inèdits, a la codicologia quantitativa i a la bibliofília europea i americana dels segles XIX-XX, així com ha col·laborat en el volum descriptiu dels fons conservats en biblioteques i arxius de la Comunitat Valenciana (2013). També ha participat en els seminaris PhiloBiblon de formació d’investigadors organitzats anualment des del 2015 a les seus del Cilengua a San Millán de la Cogolla i a la Biblioteca Nacional d’Espanya i la UCM Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla de Madrid.

En el si de BITECA-PhiloBiblon, Soriano prepara actualment el segon volum de la sèrie, dedicat a autors i obres de la literatura catalana medieval i és investigadora principal del projecte de recerca “Després de la pista de la literatura perduda: fragments d’obres medievals procedents d’arxius eclesiàstics i de la Inquisió” (2021-2024), finançat per l’Agència Estatal de Recerca,  Ministeri de Ciència i Innovació (PID2020-113752GB-100).

Com a membre de BITECA-PhiloBiblon, Soriano és col·laboradora de la xarxa d’excel·lència Llibre medieval hispànic. Del manuscrit a l’era d’internet (RED2018-102330-T, que és continuació de NFFI2015-69029-REDT). D’entre els resultats de la col·laboració interdisciplinària dels grups de recerca, destaca la publicació, coeditada al costat de G. Avenoza i L. Fernández, La producció del llibre a l’Edat Mitjana: Una visió interdisciplinar, (Madrid, Sílex, 2019. ISBN: 978-84-7737-986-7).

Dolores López Pérez és Professora Titular d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona i directora del GRAMP. Doctora per la Universitat de Barcelona des de 1993 amb una tesi titulada La Corona d’Aragó i el Magrib al segle XIV (1331-1410), dirigida per la Dra. M. T. Ferrer, Professora de Recerca al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Ha realitzat estades d’investigació a París, Gènova, Florència i Tunísia. Ha estat professora convidada a la Université Paris X-Nanterre, la Université de la Mannouba (Tunez) i la Université de Sfax.

Ha realitzat un gran nombre de seminaris, conferències i cursos en diferents universitats europees i magribins. La seva línia d’ investigació principal s’ ha centrat en les relacions entre la Corona d’ Aragó i el Magrib en època Baix Medieval. Des del 2000 la seva recerca es concentra en l’ anàlisi dels processos de transformació econòmica, social i cultural a la Mediterrània, prioritzant la recerca centrada en els moviments migratoris.

Des del 2015 és investigadora principal dels projectes relatius a l’estudi de la Companyia mercantil Torralba i directora del seu equip investigador.

Pablo Juncadella és graduat en Disseny Gràfic a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (UAB), després d’un període de quatre anys treballant a Grafica (Madrid / Barcelona) i posteriorment a Pentagram (Londres), a 2003 va fundar l’estudi Mucho juntament amb Marc Català. Inicialment, es van encarregar de la direcció creativa del diari britànic The Observer (Londres), combinant aquesta tasca amb projectes d’identitat corporativa, disseny editorial i packaging. El 2006 es van mudar definitivament a Barcelona.

Mucho és un estudi de disseny estratègic que actua en l’àmbit internacional amb projectes de branding, estratègia creativa i disseny transmèdia per construir narratives visuals que transformin la cultura d’una marca, tot potenciant la intel·ligència col·lectiva i l’intercanvi multicultural en la recerca d’imatges emocionals per renovar les concepcions del món. L’estudi treballa en projectes globals des de les oficines de Barcelona, San Francisco, Nova York, París i Melbourne. L’estudi ha rebut nombrosos reconeixements del món del disseny. Compte amb un Yellow Pencil del D&AD, varis trofeus Laus, Gran Laus, plates de l’Art Directors Club d’Europa, un plata i un bronze de l’Art Directors Club Mentions (Nova York) i el premi al millor suplement editorial de l’any dels Magazine Design Awards. El treball de Mucho ha estat recollit en diferents publicacions, com El País, Wallpaper Magazine, Elle Decoration, El Món, Studio Culture, Editorial Made in Spain, Étapes Graphiques o Monocle.

La visió global i el gran interès de Juncadella pel coneixement visual han estat aportacions fonamentals per al creixement de l’estudi. El seu plantejament davant del disseny se centra en la simplicitat, l’enginy i la solució creativa conjunta amb especial interès en l’expressió tipogràfica.

Avui, juntament amb el seu equip, treballa amb la meta de trobar solucions que encaixin en el posicionament de les marques aportant idees originals.

Josep Maria Mir (Barcelona 1949) és dissenyador gràfic format a l’Escola Massana de Barcelona, té una trajectòria professional lligada a l’evolució del disseny gràfic a l’Espanya.

És director creatiu executiu, soci i fundador de Summa, una de les agències i consultores de marca pioneres a Espanya que va rebre el Premi Nacional de Disseny el 2008. Expert creador i experimentador de les formes, també treballa des de l’estratègia, fet que li ha permès aportar una visió més àmplia al disseny de marca. A banda, exerceix de divulgador i promotor de la professió, amb la voluntat de valorar-la i fer que aquesta tingui una posició rellevant a la societat.

Durant més de dues dècades, ha estat vicepresident de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG-FAD); director dels Premis LAUS; membre del Consell Directiu del Foment de les Arts Decoratives (FAD); i conseller de la Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD). També va exercir de professor a EINA, Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona (UAB) on també va ser cap del departament de Disseny Gràfic, així com professor i tutor de projectes finals de carrera d’Elisava. Ha estat, a més, el representant espanyol a diverses assemblees generals de l’International Council of Graphic Design Associations (ICOGRADA), i membre de comissions d’assessorament d’importants institucions públiques com el Museu Espanyol d’Art Contemporani de Madrid (MEAC), l’Oficina Olímpica per a la candidatura de Barcelona 1992 o l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Josep M. Palau i Baduell (1979) és llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2002), especialitat Història de l’Art, i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2007), especialitat Art Medieval. L’any 2009 va obtenir el Màster Oficial en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari i l’any 2016 es doctorà amb la tesi El bisbat d’Urgell a l’inici del segle XIV (a través de la visita pastoral de 1312 a 1315), dirigida per Ignasi J. Baiges.

Ha treballat al Centre d’Art Romànic Català de l’Institut d’Estudis Catalans (2003-2008), on ha desenvolupat diverses tasques relacionades amb l’estudi de l’art romànic català i, en especial, en l’ampliació de la base de dades d’edificis religiosos altmedievals de Catalunya. Ha publicat diversos estudis sobre l’art romànic català.

Des del 2009 és tècnic de l’Oficina d’Assessorament Històric i de Patrimoni de l’Institut d’Estudis Catalans, on desenvolupa tasques d’assessorament històric, artístic i patrimonial i coordina diversos projectes de recerca d’aquests àmbits. També s’encarrega de les tasques d’assessorament heràldic i vexil·lològic prescriptives de l’IEC pel que fa al símbols dels ens locals de Catalunya. Des del 2017 és vocal de la Junta de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica, presidida per Armand de Fluvià.

És professor associat d’Art Antic i Medieval al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (des del curs 2009-2010) i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (del curs 2022-2023 ençà).

Miquel de Moragas (Barcelona, 1943) és titulat en periodisme per l’Escola Oficial de Periodisme, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (UB) i Doctor en Filosofia per la mateixa universitat amb una tesi sobre semiòtica i comunicació de masses. Posteriorment, ha  desenvolupat quatre línies d’investigació: teories de la comunicació, polítiques de comunicació, estudis sobre l’esport des d’un punt de vista cultural, i comunicació i ciutat.

Actualment, és catedràtic honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1978-80 i 1982-84), vicerector de recerca (1984-89), director de l’Institut de la Comunicació i del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport de la mateixa universitat.

És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge de la ciutat de Barcelona, entre ells  la senyalització del metro de Barcelona  i projectes relacionats amb la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.

Ha publicat diversos manuals de teoria i sociologia de la comunicació, i nombrosos estudis de semiòtica, polítiques de comunicació, noves tecnologies, comunicació i cultura, com ara: Semiótica y comunicación de masas (1976), Teorías de la comunicación (1981), Sociología de la comunicación (1984), Espais de comunicació (1988), Los juegos de la comunicación (Las múltiples dimensiones comunicativas de los Juegos Olímpicos) (1992), La televisió pública a l’era digital (2000), Interpretar la comunicació (2011), Barcelona ciutat simbòlica (2017), Els primers anys. Estudis de comunicació (2021), La comunicación y sus cambios (2022).

Claret Serrahima (Barcelona, 1950) és dissenyador Gràfic, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Durant la seva carrera professional ha participat en nombrosos projectes que superen les tasques atribuïdes a un dissenyador gràfic, estenent-se en l’àmbit de la creació de projectes cultural i la docència. Paral·lelament, és reconegut també per haver investigat sobre la capacitat comunicativa i expressiva de la creació gràfica.

Ha sigut president de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG-FAD); vicepresident del Foment de les Arts Decoratives (FAD); professor d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i vicepresident de la seu patronat;  membre del Consell Directiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); i fundador d’empreses de disseny i comunicació com Summa Comunicació, Cortijo Asociadors, Clase Bcn i Clase Mad.

Ha executat projectes d’identitats culturals i corporatives per a institucions i empreses públiques i privades, tals com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el restaurant El Bulli, edicions Proa, l’Editorial La Galera, el Futbol Club Barcelona, el Partido Socialista Obrero Español, el Palau de la Música Catalana, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut Ramon Llull, l’Arts Santa Mònica i Catalunya Caixa.

Ha sigut premiat en diverses ocasions, entre les quals en destaquen el Premi Nacional de Cultura 2010, el Grand laus de Disseny 2013, i el Laus d’Honor 2014 en reconeixement de la seva trajectòria professional. La seva obra ha estat exposada i publicada en diversos països del món.

Anna Majó (Barcelona 1979) és dissenyadora, docent i investigadora. Especialitzada en disseny gràfic, comença la seva experiència laboral a l’estudi de disseny gràfic i comunicació “Ruiz + Company”. Després entra a formar part de l’estudi d’Yves Zimmermann i Ana Alavedra “Zimmermann Asociados”, dissenyant i gestionant projectes per a diferents corporacions com Puig, Isdin, Ausonia, Aena, Restaurante Atrio, Gustavo Gili o Noel Alimentació; i, també, per a diferents institucions com el Banco de España, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el ICEX, el Gobierno de la Rioja o AENA. Actualment, exerceix com a dissenyadora gràfica i també com a dissenyadora des d’una visió més expandida. Ho fa, de manera independent, creant equips de treball específics per a projectes concrets, i formant part de diferents estudis. Treballa amb clients de vessant institucional com la Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d’esquadra, el Ministerio de Ciencia e Innovación, l’Ajuntament de Barcelona, el Barcelona Central de Disseny (BCD); com, també, amb clients de caràcter més comercial.

D’altra banda, generalment vinculats a la recerca, crea projectes de disseny entorn de la idea de la construcció d’identitats. Són projectes de naturalesa col·laborativa, en què, a través de processos de disseny es busquen i es creen camins alternatius i narratives identitàries singulars i inimitables, anant més enllà de les marques com a element gràfic identificador. En aquests casos, dissenyar, se situa entre la recerca i la producció i s’activa des de la transdisciplinarietat.

En el camp de la recerca és Doctora en Arts Visuals i Educació per a la Universitat de Barcelona. Procura activar recerques des de la idea de Design Otherwise i amb el disseny gràfic com a eina, tot partint d’un posicionalment crític, dissident i interseccional. També, aporta aquestes perspectives a aquelles investigacions a les quals se suma. Així, se centra a investigar la capacitat de transformació social del disseny, sobretot aplicada a aspectes identitaris i amb aliança amb altres àmbits com la pedagogia, l’antropologia, la filosofia, l’art o la política. Actualment, és investigadora del grup de recerca consolidat “atlas. interseccions crítiques en educació” (UAB) i del grup de recerca “Pedagogies del Disseny i de l’Art” (EINA)

En l’àmbit de la docència, imparteix classes des de fa més de quinze anys, a EINA, Centre Universitari de Disseny i d’Art adscrit a la UAB, en assignatures de naturalesa projectual, tècnica-processual i de fonamentació-context. Actualment, també és docent al Màster oficial d’Investigació en Art i Disseny (MURAD) i de manera puntual fa formacions principalment a professorat de formació obligatòria, com també postobligatòria. Al llarg de tots aquests anys (i encara), ha participat o impulsat diverses iniciatives al voltant de la innovació pedagògica i docent; i participa de fòrums nacionals i internacionals relacionats amb l’àmbit.