Durant més de dos segles, de la meitat del XIV a la fi del XVI, Barcelona mantingué una activa escola lul·liana, segurament el centre més complet d’estudis del seu temps sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull. La història d’aquesta escola encara és per fer.
Els fons manuscrits de Ramon Llull a l'Escola Lul·liana de Barcelona
En els seus inicis, a la segona meitat del segle XIV, més aviat hauríem de parlar d’escoles lligades a l’ensenyament de diversos mestres.
Joan I, que inicià el seu regnat amb una decidida oposició al lul·lisme, a principi dels anys noranta dictà diversos documents favorables al moviment. Amb la protecció reial, especialment d’Alfons el Magnànim, l’Escola Lul·liana de Barcelona, sota l’administració dels descendents de Ramon Llull, esdevingué el primer centre lul·lià d’Europa.
Hem conservat dos catàlegs (ca 1466, 1488) que demostren que el centre barceloní posseïa una biblioteca extraordinàriament rica. I, tanmateix, aquests fons, comparables als que conserven en l’actualitat París, Roma o Palma, van anar a parar lluny de Barcelona.
No tenim notícies certes sobre el final de l’Escola barcelonina, però és segur que ja havia desaparegut al començament del segle XVII. Els seus llibres passaren aleshores a les mans dels seus patrons, els descendents de Llull, encara que alguns manuscrits, no gaires, ja havien anat a parar a Milà [1] a final del segle XVI.
A començament del segle XVIII es va gestar a Alemanya una monumental edició de les obres de Ramon Llull que donés una escala universal a la difusió de les seves idees. En va ser el promotor Iu Salzinger, amb el suport de diversos prínceps alemanys, especialment el de Joan Guillem, príncep elector del Palatinat. Cap a 1710, Salzinger havia reunit a Düsseldorf una gran quantitat de llibres lul·lians. Per augmentar aquesta col·lecció es van programar diversos viatges a biblioteques europees, amb la participació d’alguns col·laboradors. Es tractava de buscar fons lul·lians a Itàlia, París, Barcelona, etc. i obtenir-los mitjançant donacions, préstecs, compres o còpies.[2]
Com a conseqüència de totes aquestes gestions, la comtessa de la Manresana, de la casa dels Erill i descendent de la família Llull, va permetre que els manuscrits barcelonins i alguna relíquia del beat Ramon anessin a parar a Düsseldorf, des d’on mai més no van retornar.
Els successors dels Boixadors i Llull i dels comtes de la Manresana són els actuals marquesos de Barberà i de la Manresana, que conserven a la seva biblioteca i arxiu de Vilassar de Dalt un important fons documental sobre el beat Ramon i l’Escola Lul·liana de Barcelona. Entre els quals, el testament de Llull.
A la mort del príncep Joan Guillem, esdevinguda el 1716, Salzinger es procurà el mecenatge de Lothar Franz von Schönborn, arquebisbe de Magúncia, ciutat a la qual van ser traslladats els manuscrits el 1718.[3] Cap a 1761, els còdexs entraren a la biblioteca palatina de Mannheim, tret d’alguns, conservats per Salzinger i que han quedat a Magúncia fins als nostres dies. Fou el 1803 que els manuscrits lul·lians de Mannheim, amb la major part de la biblioteca palatina, passaren a la Biblioteca Regia Monacensis: l’actual Bayerische Staatsbibliothek de Munic, amb les seves impressionants col·leccions llatina i catalana de còdexs lul·lians.
A Magúncia aparegueren els tres primers volums, en gran format, de l’edició de Salzinger, entre 1721 i 1722. Malgrat la mort d’aquest el 1728, el nou editor Franz Philipp Wolff va reprendre l’edició i va publicar els toms IV-VI i IX-X entre 1730 i 1742.
[1] Cap a 1587, Juan Arce de Herrera, representant del duc d’Alba a Roma i advocat de la causa lul·liana, havia reunit una col·lecció de manuscrits molt notable, procedents de Barcelona, alguns certament de l’Escola (els manuscrits I.117.Sup i H.8.Inf pertanyien, sens dubte, a l’Escola Lul·liana de Barcelona), i de Mallorca. A la seva mort, esdevinguda el 1590, la biblioteca va ser adquirida pel cardenal Frederic Borromeu, fundador de la Biblioteca Ambrosiana de Milà.
[2] Entre els qui participaren en la cerca i organització dels materials lul·lians per a aquest projecte editorial, hi trobem tant bibliotecaris de l’entorn del príncep palatí, per exemple Johann Büchels, com diplomàtics i erudits de la cort austriacista de Barcelona, aleshores en plena guerra de Successió, com ara Pau Ignasi de Dalmases, que cedí manuscrits de la seva pròpia biblioteca.
[3] Arran del trasllat, Salzinger va elaborar el seu primer inventari (1718) de llibres lul·lians (el segon és de 1721), que conté una secció dedicada als procedents de Barcelona, donats en la seva major part, com hem vist, per un descendent dels Llull.
Reconstrucció virtual de la biblioteca de l'Escola de Barcelona
El que sabem sobre els itineraris que van seguir alguns llibres relacionats amb l’Escola Lul·liana de Barcelona o amb els lectors que hi van ensenyar, convida a creuar aquesta informació amb les dades que proporcionen els manuscrits lul·lians conservats actualment en biblioteques d’arreu d’Europa.
De la confrontació d’alguns elements d’aquests còdexs (notes de propietat i altres anotacions, presència d’un mateix copista, ordre amb què apareixen les obres lul·lianes en un manuscrit, enquadernacions distintives, etc.), amb els inventaris de l’antiga Escola barcelonina del segle XV i amb els elaborats per Salzinger al XVIII, se n’extreuen pistes per identificar alguns dels manuscrits que havien pertangut a l’Escola, és a dir, per fer un assaig de reconstrucció virtual de la biblioteca de l’Escola Lul·liana de Barcelona, en allò que n’ha sobreviscut fins a l’actualitat.
Cadascuna de les fitxes de la reconstrucció que proposem aquí correspon a un manuscrit que, amb diferents graus de probabilitat, es relaciona amb l’Escola Lul·liana de Barcelona i el seu personal, i que en part podria haver acabat en mans dels seus antics patrons, els Llull. Cada fitxa està dividida en quatre seccions:
- Informació sobre procedència i història del manuscrit que justifica la proposta de relació amb l’Escola, especialment a partir d’elements interns d’aquell i de la seva presència en algun dels inventaris de l’Escola i de Salzinger.
- Ressenya del contingut del manuscrit, generalment obres de Llull o que la tradició li ha atribuït. En donem el títol uniforme amb el número de catàleg corresponent (el d’Anthony Bonner [Bo] per a les lul·lianes i de Fernando Domínguez [FD] per a les pseudolul·lianes) i la llengua de redacció.
- Breu descripció física del manuscrit.
- Enllaços a la versió digital del manuscrit, quan n’hi ha de disponible, i a la fitxa completa sobre aquest a la Base de Dades Ramon Llull (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona).
Els inventaris medievals i moderns conservats solen donar poques dades descriptives sobre els llibres, utilitzen variants diverses per a un mateix títol o no enregistren totes les obres conservades en un mateix còdex; pel que fa als volums facticis, sovint no hi ha dades sobre la data en què aquests s’han format a partir d’unitats fins aleshores autònomes. Així doncs, en alguns casos la identificació proposada d’un còdex conservat amb un ítem d’un inventari és hipotètica, i això explica que de vegades hi hagi més d’un candidat per a la identificació.
Presentem, doncs, un projecte en construcció, que parteix dels materials aplegats per diversos investigadors a la citada Base de Dades Ramon Llull, una de les línies de treball de la qual és l’estudi i la identificació de manuscrits lul·lians en relació amb els inventaris i catàlegs antics d’obres de Llull.
Manuscrits
Bernkastel-Kues, St. Nikolaus Hospital, 82
Saber-ne mésHavia pertangut al lul·lista de Pàdua Fantino Dandolo (1379-1459), documentat a Barcelona vers 1424, que el podria haver aconseguit de l’Escola Lul·liana o a través del lul·lista Joan Bolons (ca 1416-1478), també relacionat amb l’Escola, a qui Dandolo tenia acollit a casa seva el 1433.
De la mà del “copista de Barcelona 1”.
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220h
Saber-ne mésRegal de la marquesa de la Manresana (doc. s. XVIII inici) –una Erill, descendent de Ramon Llull– a Ivo Salzinger per preparar l’edició Moguntina.
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220i
Saber-ne mésPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“); al f. III hi ha una nota on encara es pot llegir “[…] de la Scola […]”. Probablement és un dels sis volums sense número del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola. Fonts: Llull DB, cat. BA1, s/n 1-6, i cat. BA2, s/n 8.
És un dels manuscrits que el diplomàtic i erudit Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718) va donar a Joan Guillem II (1658-1716), elector palatí del Rin, per a la preparació de l’edició Moguntina.
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220k
Saber-ne mésPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“). La relació amb l’Escola s’infereix de la presència d’una nota sobre aquesta al ms. 220i, del mateix copista, que conté un altre llibre de l’obra. Probablement és un dels sis volums sense número del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola. Fonts: Llull DB, cat. BA1, s/n 1-6, i cat. BA2, s/n 8.
És un dels manuscrits que el diplomàtic i erudit Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718) va donar a Joan Guillem II (1658-1716), elector palatí del Rin, per a la preparació de l’edició Moguntina.
Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. H 8 Inf.
Saber-ne mésPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“ ). Alguns passatges del Pseudo-Llull han estat reconstruïts per Joan Bonllavi (m. 1526), lector de l’Escola.
Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. I 117 Sup.
Saber-ne mésPrové de l’Escola lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“). Al f. 183v, nota de Gabriel Desclapers (m. 1480), lector de l’Escola: “Aquest Libre de principis de […] he rebut jo, Gabriel Desclapés, de sor Catharina, mare de las resclusas de Sancta Margarida, lo qual era de las Scolas […] nombre 13″. També havia pertangut al lul·lista Juan Arce de Herrera (1540-1590).
Al primer inventari de l’Escola (ca 1466) apareixen seguits dos ítems que coincideixen amb les obres copiades al present manuscrit; font: Llull DB, cat. BA1, núm. 73-74. Al segon inventari de béns de l’Escola (1488) consta un Libre de principis de philosofie amb el número 13; font: Llull DB, cat. BA2, núm. 13.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10494
Saber-ne mésÉs el número 58 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 58 i cat. BA2, núm. 58.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10496
Saber-ne mésInclòs amb el número 8 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 172.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10498
Saber-ne mésSembla l’exemplar prestat el 1487 a fra Bernat Carbonell, un dels que apareixen al primer (ca 1466) i al segon inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona (1488). Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 43-46, i cat. BA2, s/n 7.
Inclòs amb el número 1 a la secció “Libri Barcinonenses in compactura numeris signati” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 148.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10501
Saber-ne mésPodria ser el número 9 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 173.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10503
Saber-ne mésPodria ser el número 74 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 270.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10507
Saber-ne mésInclòs amb el número 3 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 150-151.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10508
Saber-ne mésEl contingut es correspon amb un dels dos ítems amb el número 29 del segon inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona (1488). Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 29.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10513
Saber-ne mésInclòs amb el número 83 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 280.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10515
Saber-ne mésPodria ser el número 33 o el número 36 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 209 i 211.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10516
Saber-ne mésPodria ser el número 33 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 209.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10517
Saber-ne mésDe la mà del “copista de Barcelona 1”, hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
No sembla el núm. 126 del primer (ca 1466) i segon (1488) inventari de l’Escola; en aquest s’indica la primera obra, amb la nota “ab altres libres tot en hun volum”, però és “de pregamí”. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 126, i cat. BA2, núm. 126.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10518
Saber-ne mésÉs el número 57 del segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 57.
És el número 30 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 205.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10519
Saber-ne mésLa Part II està inclosa amb el número 82 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 279.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10521
Saber-ne mésL’ítem lul·lià és de la mà del “copista de Barcelona 1”, hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10524
Saber-ne mésPodria ser el número 26 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 201.
De la mà del “copista de Barcelona 1”.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10528
Saber-ne mésEs podria identificar amb el número 9 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 9, i cat. BA2, núm. 9.
La Part II és de la mà del “copista de Barcelona 1”.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10530
Saber-ne mésPodria ser el número 42 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 217-218.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10532
Saber-ne mésPodria ser el número 65 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 256.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10535
Saber-ne mésInclòs amb el número 49 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 232.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10538
Saber-ne mésLa Part III està inclosa amb el número 55 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 240-242.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10539
Saber-ne mésPodria ser el número 63 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina, sobre el qual anota: “deficit in fine”. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 254.
De la mà del “copista de Barcelona 1”.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10540
Saber-ne mésHavia pertangut a Guillem Rovira (doc. 1425 – m. 1436), potser un lector o alumne de l’Escola Lul·liana de Barcelona, i després a Antoni Sedacer (m. 1444), lector de l’Escola, que el va comprar a Pere Rovira (doc. 1406-1436), nebot i marmessor de Guillem.
Inclòs amb el número 78 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 275.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10541
Saber-ne mésProbablement és el número 65 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 256.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10543
Saber-ne mésLa Part II podria ser el número 61 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 250.
La Part I és de la mà del “copista de Barcelona 1”.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10547
Saber-ne mésPodria ser el número 64 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina (“etiam mancus in fine”). Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 255.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10548
Saber-ne mésInclòs amb el número 52 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237. També podria ser el núm. 60 de Salzinger (núm. 249 de la Llull DB).
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10549
Saber-ne mésPossiblement va pertànyer a l’Escola lul·liana de Barcelona.
Podria ser el número 52 o el número 60 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (Mainz) (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237 i 249.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10550
Saber-ne mésInclòs amb el número 46 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 229.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10552
Saber-ne mésInclòs amb el número 73 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 264-269.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 23802
Saber-ne mésPodria ser el número 9 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 173.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 52 (596)
Saber-ne mésPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“).
Inclòs amb el número 16 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 187-188.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 53 (597)
Saber-ne mésNo és descartable que sigui el número 40 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 215.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 54 (598)
Saber-ne mésPrové de l’Escola lul·liana de Barcelona; nota al f. 169v: “Aquest libre és de la Scola”. Sembla el número 31 del segon inventari de l’Escola (1488), tot i que dona el títol en llatí; font: Llull DB, cat. BA2, núm. 31.
Podria ser el número 26 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina; font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 201
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 56 (600)
Saber-ne mésInclòs amb el número 2 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 149.1-2.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 58 (602)
Saber-ne mésPossible procedència de l’Escola lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“). Podria ser el número 159 del segon (1488) inventari de l’Escola. Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 159.
Inclòs amb el número 19 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 191.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 59 (603)
Saber-ne mésPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona; nota al f. 1v: “Aquest l(ibre) és de la Scola”. Sembla el número 56 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventaris de l’Escola, tot i que donen el títol en llatí. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 56, i cat. BA2, núm. 56.
Inclòs amb el número 4 –encara visible al f. 1v del manuscrit– a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 152.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 61 (605)
Saber-ne mésInclòs amb el número 25 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 197-200.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 62 (606)
Saber-ne mésProbablement és el número 40 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 215.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 63
Saber-ne mésInclòs amb el número 81 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 278.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 66 (609)
Saber-ne mésPrové segurament de l’Escola lul·liana de Barcelona.
Podria ser el número 52 o el número 60 de la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237 i 249.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 67 (610)
Saber-ne mésPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del “copista del Blaquerna“).
Inclòs amb el número 31 a la secció “Libri Barcinonenses” del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina; Salzinger ja indicava que és acèfal (“magnus deest initium”). Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 206-207. També podria ser el núm. 37 de la mateixa secció (núm. 212 de la Llull DB), sobre el qual Salzinger afirmava que era acèfal (“deest principium”).
Palma de Mallorca, Biblioteca Pública, ms. 1041
Saber-ne mésDe la mà del “copista de Barcelona 1”, hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
Tarassona, Archivo de la Catedral, ms. 30
Saber-ne mésHavia pertangut a Antoni Sedacer (m. 1444), lector de l’Escola Lul·liana de Barcelona, segons que indica una nota de compra al f. 212v: “Istud volumen quaternorum XXI dicitur Arbor scienciarum compilatus a Raymundo Lul, cathelano, et est mei [ratllat: presbiteri …; afegit per una altra mà: Castri Vicens], quod emi a presbitero Antonio Sadacer de Barcenonia ducatis XII auri”.
