Tradició

Els segells tenien la finalitat d’ identificar la propietat d’ una cosa o bé garantir l’autenticitat, la validesa d’un document. També es podien utilitzar com a protecció contra l’obertura d’ un document per prevenir-se d’ indiscrecions, falsificacions, pèrdues, etc. A les cancelleries hi havia un alt funcionari encarregat de guardar els segells (guardes) i d’autentificar els documents públics i privats. En altres casos, el mateix personatge emissor de documents podria tenir un propi anell segellador.

La marca de mercader -senyal de mercaderies- és el signe que identifica un comerciant o una companyia i el seu objectiu principal és el seu reconeixement immediat. Les marques tenen una aparença monocroma i se solen aplicar amb tinta negra sobre el paper o en teles gruixudes, en el segell matriu que valida un document o tanca la correspondència, o com a incisions en els contenidors de mercaderies. L’element més comú és la creu, realitzada normalment amb traços simples i a la qual s’afegeix una simbologia diversa i pròpia de cada mercader.

Signum, signa i  signatures En els documents escrits en pergamí, sobretot a l’Edat Mitjana, però també en alguns de posteriors, …

El terme heràldica deriva de la paraula d’ origen germànic herald, que era la persona responsable d’ identificar i conèixer les armeries, sobretot en el camp de batalla i en els tornejos. L’herald també va acabar fent-se càrrec de les proves de noblesa, del dret nobiliari, de l’estudi genealògic, dels títols i les dignitats, etc. En l’ actualitat, però, l’ heràldica només s’ ocupa de l’ estudi de les armories en tots els seus aspectes.

La filigrana servia per identificar la procedència del paper i la fàbrica on aquest s’havia produït; de manera que funcionava com una forma primerenca de marca comercial o de logotip, del molí de paper o del paperer del qual procedia. Van ser els fabricants de paper de Fabriano (a la Toscana italiana) a qui hem d’atribuir l’invent. Els fulls de paper més antics amb filigrana que provenen d’aquest indret són documents localitzats a Cremona datat 1271 (una lletra F) i a Bologna, escrit el 1282 (una creu grega).