L’ Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà és l’ arxiu patrimonial més important de Catalunya, tant pel volum de documentació que es conserva com per la singularitat d’ aquesta. Des dels anys 80 del segle xx, és pioner en el tractament dels seus fons.
En primer lloc, es va catalogar i informatitzar la col·lecció de pergamins i es va procedir a la conservació i preservació dels fons de manuscrits i lligalls mitjançant un conveni amb la Columbia University i després amb la University of Texas. En la tercera fase s’està duent a terme la digitalització vinculada a la descripció arxivística, bolcant les dades en un programa de gestió documental.
Conserva 11.256 pergamins, més de 2.000 manuscrits i 457,2 metres lineals de lligalls.
Es crea com a tal al segle XIX, al Palau Sarriera a Barcelona. Al XX es trasllada al Castell dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, a Vilassar de Dalt (Maresme).
Els seus documents comencen al segle X, a la Catalunya Comtal, la cronologia de la qual s’inicia l’any 858. Al llarg de la seva història mil·lenària, l’arxiu s’ha anat construint per la suma d’arxius procedents d’altres cases aristocràtiques, incorporades per les vies de l’herència i la política matrimonial.
L’arxiu conserva documentació de llinatges i famílies de noblesa immemorial, noblesa de privilegi i patriciat urbà. Els seus Fons són els de les Baronies de Vilassar, Cervelló i Santa Pau; els dels llinatges Llull, Pinós, Sureda-Santmartí, Sarriera, Santcliment, Solterra, Boixadors, Copons, Ivorra, Babau i Alentorn.
Les col·leccions estan formades pels pergamins, patriciat urbà de Barcelona, plànols, mapes i genealogies, i llibres impresos.